La tala indiscriminada de boscos és una de les pràctiques humanes amb pitjors efectes per al conjunt de la biosfera. En les vessants, és la principal causa de l'arrossegament de terres, el que comporta a una elevació del llit dels rius per acumulació de la terra arrossegada, i el llit bloquejat i provocant inundacions seguides. També els pantans es van omplint de terra, escurçant la vida de les preses.

A aquests impactes ambientals se sumen els danys produïts a la flora i la fauna, irreparables quan es tracta de boscos mil.lenaris amb abundància d'espècies endèmiques incapaços de reproduir-se en les noves condicions després de la tala. En l'actualitat, s'han desforestat el 50% dels boscos tropicals a Amèrica, el 85% a l'Àfrica i el 75% a Àsia. Els efectes de la desforestació són especialment dramàtics quan es tracta dels boscos tropicals, atesa la fragilitat d'aquests ecosistemes.

Entre els mòbils que condueixen a la desforestació, dos són particularment decisius: l'explotació de fustes nobles tropicals, que gaudeixen de gran demanda per part de les indústries del moble dels països industrialitzats, i la necessitat de les poblacions locals d'incrementar les àrees de cultiu i de pastura per al bestiar. En tot cas, el sòl de la selva tropical, un cop desarborat, pateix una gran erosió a causa de les pluges torrencials i la forta insolació, desertitzant amb molta facilitat no només per la pèrdua de nutrients i humus provocada per la ràpida oxidació, sinó també a causa de la major sequedat de l'ambient que la tala comporta, ja que en les zones tropicals les precipitacions són en gran part generades per la mateixa vegetació.

En l'actualitat la terra s'explota fins a la destrucció total del sòl. En aquestes condicions, els sòls tropicals, rics en materials ferruginosos, pateixen a llarg termini laterización, és a dir, la formació en la superfície d'una crosta duríssima i inconreable, que no reté res d'aigua. Arribat a aquest punt, el sòl necessita milers d'anys per a la seva recuperació.